La capella del Roure

S’escau ara tornar a parlar de la capella del Roure. Segons algunes de les versions darrerament publicades a la premsa comarcal, es tracta de desplaçar-la uns metres. Segons d’altres versions es tracta de reubicar-la en un altre lloc. De fet és aquesta segona opció la que s'esdevindrà. I no tindrà lloc perquè s’hagi decidit ara, com es podria pensar i més d’un podria voler fer creure. Ja fa uns anys que, a més de prendre’s la decisió, es van iniciar els tràmits i les gestions amb aquesta finalitat. Ara ha tornat a ser notícia només perquè ja ha arribat a la seva fi el dit expedient: se n’han esgotat tots els terminis i n’han recollit tots els informes que han cregut adients. I malgrat tornar a ser notícia, malauradament ens trobem davant d’un cas de fets consumats. En el moment en que es podien emprar els mitjans adequats per a parar-ho ningú ho va fer. Ara ja és massa tard.

Entenem que quan parlem de la capella del Roure, parlem de dos fets, de dues realitats: per una banda la estrictament arqueològica –“les pedres”- i per altra banda la “històrico-social-cultural-religiosa” o com se’n vulgui dir. Una cosa són les quatres parets de la capella, i una altra de ben diferent el que en el seu moment va motivar que s’edifiqués allà on era, les vivències que hi hem tingut tant els camprodonins actuals com els nostres avantpassats, i també tots els fets que posteriorment l’han pogut anar envoltant (no oblidem que estem parlant d’una Verge “trobada” –i justament el descobriment va tenir lloc en el seu emplaçament actual-). Salvant les distàncies: què se’n diria d’un eventual trasllat de la Mare de Déu de Núria per a poder ampliar les pistes d’esquí o per a fer-hi un pantà?; i que els estudis arqueològics diguessin que l’edifici del Santuari no té gaire valor artístic?; no n’hi hauria per posar el crit al cel ?. Doncs estem en el mateix cas. La Mare de Déu del Roure és la MaredeDéu trobada de Camprodon (de Freixenet de Camprodon, per ser més exactes). I des del govern municipal només s’han fet les gestions per a “cobrir-se” en relació a la primera vessant (l’estudi arqueològic “oficial”, el dictamen/permís derivat del qual ara s’ha fet públic). Però han oblidat i passat per sobre de la segona. Creiem que no es pot jugar amb el patrimoni històric d’un poble, i aquest patrimoni no es limita a les “pedres”.

No som partidaris, com hem dit, del seu trasllat ni de que se’n desmunti l’estructura. Però també entenem –i és així legalment establert, altrament regiria una inseguretat jurídica intolerable- que tot això s’havia d’al·legar farà més de vuit anys quan va començar l’expedient. El Pla general urbanístic ho havia d’haver tingut en compte. I els operadors polítics, socials i ciutadans havien d’haver reaccionat en aquell moment, fent servir els instruments que tenien a l'abast (al·legacions al Pla, recursos, escrits, mobilitzacions......). Ara ja és massa tard. Els integrants del nostre grup no hi érem en aquells moments, i ignorem què va portar a qui hi havia aleshores a no fer res en aquest sentit, però no ens toca a nosaltres ni criticar-ho, ni retreure res a ningú. Bàsicament perquè desconeixem la concurrència d’altres eventuals circumstàncies. I encara menys els criticarem no havent esset ells els qui prengueren la decisió. Aquesta va ser de l’equip de govern i la majoria llavors imperant. Ja ho hem dit: simplement no hi érem.

Trobant-nos, doncs, amb aquest estat de coses, no podem fer més que mostrar la nostra disconformitat. I desitjar que hi hagués algun fet que, per força major, ho impedís; inclòs que la majoria actual es fes enrere. I en qualsevol cas, atès l’extemporani d’aquestes manifestacions, deixar clar que vetllarem per a que, si finalment es desmunta la capella, es torni a muntar en la nova ubicació assignada, tot deixant el corresponent rastre del lloc exacte on es trobava (el que més dignament s’escaigui –placa, monument, monòlit, oratori....-).