La intenció, al començar aquestes ratlles, era comentar un qualsevol dels molts despropòsits a què ens tenen acostumats els qui ens governen. No obstant, quan ja havia començat, he anat recordant diferents notícies, i totes en la mateixa línia, multiplicant per tant la llista de despropòsits a comentar. I en aquest moment és quan es suscita el dubte per triar-ne un.
He pensat que es podia parlar de com uns dels integrants del Tripartit –els de ICV- s’aferren a les seves cadires, tot defugint les seves responsabilitats polítiques –en un primer moment pensava en la gestió de la sequera de fa dos anys, i després en l’incendi d’Horta de Sant Joan-. Era una qüestió que, creia, podia donar molt de si. Però he acabat creient que, al marge de tractar-se d’una qüestió massa escabrosa –recordem que hi ha hagut morts pel mig-, parlar del tema ja comença a cansar.
He pensat que es podia parlar de com uns altres dels integrants del Tripartit –en aquest cas ERC- no arriben a donar la talla i posen el Govern en el més espantós dels ridículs en cadascuna de les seves actuacions. Per exemple la última del Sr. Carod i el seu viatge al Senegal. Quan tornà s’afanyà a fer públic que tractaren amb el ministre d’Afers Estrangers d’aquest país sobre l’establiment d’un Consolat de Senegal a Barcelona, “per a cobrir una greu mancança en una ciutat com la nostra capital” (arribats a aquest punt, hem de recordar que el Consolat del Senegal a Barcelona existeix des dels anys setanta, concretament el 1973). Un cop sabuda la preexistència del dit Consolat, el vice-president es limità a justificar que ignorava la seva existència atesa “la poca activitat” (sic) que té. Com si un Consolat hagués de planificar activitats !!. Com si es tractés d’un Club !!. Evidentment que aquest desconeixement del Sr. Carod és insultant pels integrants del Consolat, però la justificació encara ho és més. M’avanço a les crítiques que em facin els seguidors d’aquest Sr.: si això no és fer el ridícul que vinguin i m’ho demostrin !!. Tot al marge de la mentida, que és més greu: és evident que no van tractar d’això amb el ministre senegalès, doncs el cap de la diplomàcia senegalesa ja sap que hi ha Consolat a Barcelona (encara més, quan rep la visita d’un que ve d’aquesta ciutat !). Però, de fet, i aprofondint en la qüestió, he acabat creient que parlar del tema, com se n’ha parlat, també ja comença cansar.
També he pensat que es podia parlar de l’exercici que uns altres integrants del Tripartit –evidentment, ara toca al PSC- fan de la manipulació de la realitat i la demagògia. Perquè què és, si no, això de la Llei de Vegueries, ara ?. Treure un tema que tenien aparcat per la seva complexitat (i que només fa un parell de mesos havien dit que “l’aparcaven” per aquesta causa) justament ara, a pocs mesos de les eleccions, només respon a una voluntat de distreure el personal. Si tant complex era, tants desacords hi havia i tantes reaccions suscitava, a què venen ara les presses? No hi haurà segones intencions ? (com ara buscar alterar circumscripcions per obtenir resultats favorables –p. ex. a l’àrea metropolitana de Barcelona-, o bé, literalment, distreure a la gent davant del panorama que tenim de crisi, desafecció, etc... ). Però aquí també, una vegada més, he acabat creient que, parlar del tema, realment ja cansa.
Amb tot això, i tants d’altres despropòsits que socialistes i socis ens ofereixen a tot arreu on governen (a Ajuntaments, Consells Comarcals i Generalitat), i que no referim per no estendre’ns massa, he arribat a una conclusió: el tripartit ja cansa.
