Hem de parlar del tema que aquesta setmana inquieta particularment a la Vall de Camprodon: el tancament nocturn del CAP. I n’hem de parlar per la gravetat del fet. La qüestió la podem de tractar des de dues perspectives: per una banda els fets que l’han motivat, i per l’altra les conseqüències que se’n poden derivar.
Els fets que l’han motivat són prou clars: el problema que suposa pel govern mantenir un nivell de despesa al que no es pot fer front. I d’aquí el buscar possibles solucions per a que l’Administració segueixi funcionant. Creiem que, justament per la claredat del problema, no cal insistir-hi massa ni en el fet ni en el seu origen. El dilluns dia 18 de juliol es va publicar, al diari “The Wall Street Journal” una entrevista al president Mas, en el transcurs de la qual parla de l’exemple de “com encarar els problemes i aportar solucions, encara que provoquin una forta oposició social”. Aquesta afirmació ens porta a fer una sèrie de reflexions, tot tenint més o menys centrada la qüestió.
Quan es tracta de trobar solucions a un problema tant peremptori com les necessitats econòmiques, s’ha de vigilar que aquestes solucions no originin altres problemes (i no ens referim a l’oposició social que poden provocar), que no són necessàriament econòmics (encara que al final també ho acaben essent). Hem de vigilar que els estalvis no se’ns mengin les estovalles. I aquí és a on volíem anar a parar. Que la solució al problema econòmic no porti problemes al nivell assistencial.
És comprensible, més per uns que per altres, que es vulguin fer una sèrie de retallades. Però no ho es tant que es vulguin fer indiscriminadament. Al menys és la impressió que dona en aquest cas. Cert que restringint els horaris dels CAP’S es produirà un estalvi. I per argumentar aquest tancament es parla de la possible derivació a l’Hospital Comarcal. Però també és més cert que, segons quin CAP es tanqui a la nit, es plantegen seriosos problemes en l’assistència als pacients, doncs l’Hospital Comarcal té una ubicació molt concreta i que, per molta gent de la Vall de Camprodon, és excessivament distant. La fórmula de ben segur pot ser aconsellable en segons quines comarques (com p.ex. el Pla de l’Estany), però per a Camprodon i la seva Vall no. Si per a poder estalviar hem de deixar sense assistència una àrea tant extensa com la que cobreix el CAP de Camprodon, se’ns crea un problema realment seriós.
Cas de produir-se el tancament anunciat ens podem trobar que una persona de la Vall de Camprodon s’hagi de desplaçar al voltant de cinquanta quilòmetres per a ser assistit en una urgència. I el mateix concepte d’urgència fa que sigui inconcebible un desplaçament d’aquesta distància.
I no ens serveix que hi hagi "disponible" metge a la població: la majoria de metges del CAP no és resident a Camprodon, la qual cosa vol dir que li hauràn de pagar l'estada a aquells que hagin d'estar localizables a Camprodon, cosa que no passa estant el CAP obert a la nit. Amb això els estalvis se'ls poden menjar les estovalles !!
Que hagin decidit aquesta mesura ens fa pensar que no s’ha tingut en compte la configuració de la Comarca ni de les distàncies a cobrir, ni de la seva estructura social. Perquè, a més, hem de tenir en compte la població a la que es dona cobertura: una població que, al marge de dispersa, està realment envellida i que, a més té fortes puntes d’increment numèric, en determinats períodes, degudes al turisme (i un turisme que porta aparellat certs riscos: esquí, esports de muntanya, etc...). Amb tot, queda ben clar que aquesta “solució” del tancament nocturn pot suposar una font d’inesgotables problemes.
Senyors de la Conselleria de Sanitat, si us plau reconsiderin la seva decisió ja ara tenint present, entre d’altres el que s’ha dit. Hi ha molts sistemes per a reduir despeses que no impliquen deixar desassistida una part important de població. No esperin a que un pacient no arribi a temps a ser atès a un Hospital que, per més que sigui administrativament de la mateixa comarca, està allunyat una cinquantena de quilòmetres. La salut és massa important per intentar estalviar en el seu detriment.
