TOT ÉS PERMÈS

Pel que sembla, en el món de la política i els municipis, tot és permès. A nivell d’Ajuntament es pot fer el que es vulgui amb total impunitat. Sense la impressió de que hagi de passar res. I quan diem això, no necessàriament parlem de cometre delictes o prevaricar -casos que s’acaben sabent i fent públics-, sinó que ens referim a que la falta de rigor –en tots els sentits- es pot portar fins a extrems insospitats. I és la funció de la Oposició el fer-ho palès. En posarem un exemple que a Camprodon ens afecta, i justament a l’any de les commemoracions de l’Isaac Albèniz.

En el darrer Ple del mes de gener, es va constituir la “Fundació Pública Museu Isaac Albéniz”. Lògic que hi hagi una Fundació d’aquest tipus a Camprodon, i també que tot plegat tingui lloc en “l’any Albéniz”. El que no és tant lògic és que aquesta Fundació, creada aquest mateix 2009, vingui essent operativa des de mitjans dels anys noranta (bé, operativa no podia ser, perquè fins ara era inexistent –només pels responsables de l’Ajuntament s’ha anat fomentant la ficció de la seva existència-). Resulta que des d’aquelles dates venen signades per aquesta “fundació” (les cometes les posem perquè abans del gener d’enguany no pot ser considerada com a tal), ininterrompudament una sèrie d’activitats, cursos, festivals, etc...(a banda d’actes de gestió del mateix Museu). Han volgut enganyar al públic fent creure que existia una persona jurídica inexistent (com s’ho prendran els assistents als cursos i/o concursos que tenen un diploma o un certificat signat per qui no tenia cap tipus de personalitat, ja que encara no existia ?). Que això ho faci un particular és lleig, però una Administració Pública !!.... Així, més enllà de la falta de rigor ens trobem davant d’una irregularitat pregona (que per més d’un es podria concebre com a il·legalitat). Fins aquí el que qualificàvem abans com a falta de rigor. Però la qüestió ens porta encara més lluny.

Davant d’aquests fets, evidentment es va qüestionar la situació en el referit Ple. I és en aquest moment en que entrem en el món de les mentides. Enlloc de donar una explicació mínimament elaborada o convincent, o intentar justificar la culpa d’allò que està mal fet, es varen despenjar amb una explicació que es podria titllar com una desconsideració. Es va dir, i per tres vegades (doncs davant la incoherència de la resposta es va repetir tres vegades la pregunta –es pot constatar atès que els Plens estan gravats-), que si bé “fiscalment” la Fundació no existia, “administrativament” sí. No és moment ara, ni lloc aquí, d’explicar el procés de creació d’una Fundació, però simplement hem de fer referència al Registre de Fundacions de la Generalitat i al deure d’aportar prèviament el CIF., per a poder accedir a la seva inscripció (essent ambdós tràmits necessaris i de caràcter constitutiu). En qualsevol cas, cal fer notar la contradicció en que incorre l'equip de govern: si reralment podia existir "administrativament", i només estractava d'una qüestió "fiscal", resulta absurd que ara ho sotmetin al Ple (només caldria presentar els papers corresponents a Hisenda !!). Així doncs, si la resposta donada pot ofendre a qualsevol i prendre’s com una desconsideració, si aquest qualsevol, com és el cas, té les seves activitats professionals en l’àmbit jurídic, es podria conceptuar directament com un insult. Tot això a banda de que l’ànim de confondre a la gent i d’actuar irregularment queda més palès quan al nom de “Fundació” hi posen cínicament el cognom de “Pública”.

La única part positiva en l’anècdota comentada és que, des del gener, ja s’han iniciat els tràmits per a que la repetida Fundació tingui una existència real i per a que es pugui subsanar el que s’ha fet. Però això no treu el que dèiem a l’inici d’aquest escrit: tot i les actuacions que, amb benevolència, qualifiquem només d’irregulars, els que les han comès es quedaran tant amples, amb aquella actitud de qui considera que tot està permès. Tot una manera de fer política.


PS Demanaria una reflexió addicional: si tot el que hem explicat aquí ho hagués fet un particular en lloc d’un Ajuntament, què li hauria passat a aquest senyor ?