MEMÒRIA HISTÒRICA (o PER UNA NOVA “DEMOCRÀCIA ORGÀNICA” MUNICIPAL)

Ara que hem commemorat el 33è aniversari de la mort de Franco, sembla que hi ha un cert interès en recuperar l’estil i les maneres de fer de la seva època. M’explicaré.

A Camprodon, el divendres dia 14 es va celebrar un Ple extraordinari per a procedir a l’adjudicació de les obres per a la Casa de la Vila. Prèviament, s’havia proposat als grups de fer una delegació a la Junta de Govern d’un parell de competències menors a fi d’agilitar-ne els tràmits purament administratius. Això podia semblar correcte, i així es va dir, sempre que només es limités als actes referits (de pur tràmit) i se’n fes la validació en el Ple següent.

No obstant, arribats al Ple, resulta que se’ns proposa una delegació genèrica, de totes les competències delegables, a la Junta de Govern, i per tot el que queda de legislatura: des de l’exercici d’accions judicials i administratives, fins a l’adquisició i venda de bens i drets de l’Ajuntament, passant per les contractacions i la concertació d’operacions de crèdit, fins a la mateixa aprovació de projectes d’obres i serveis. Evidentment, tot això no afecta, només, a l’expedient de les obres de la Casa de la Vila, sinó que va molt més enllà.

En un primer moment aquesta maniobra podria sorprendre i ser difícil d’entendre, doncs de tothom és sabut que, pel joc de majories, l’equip de govern té garantides totes les votacions que s’efectuen en els Plens. Però la importància de que, malgrat tot, se celebrin Plens, rau en la possibilitat de control i de demanar explicacions, però no de qualsevol manera, sinó públicament. Parlem de l’obligació de donar la cara. I aquí trobem la clau del perquè s’ha procedit així: no interessa donar publicitat als actes promoguts per la Junta de Govern. No interessa donar la cara ni donar explicacions. I què millor que sostreure-ho al Ple, en el qual hi compareixen tots els regidors, a més del públic i els mitjans de comunicació ?. Si bé és cert que s’informen les Juntes de govern al Ple, és més cert que no és més que això (una informació), no subjecte a debat, i que quan s’informa ja estem davant de fets consumats . Per això diem que aquesta maniobra no és més que un retorn a temps passats, en els que no solament no es podia votar, sinó que tampoc es podia debatre, com ara ens passarà a Camprodon.

Fets valer aquests arguments, en contra, per part de l’oposició, i veient que no n’hi havia prou amb l’excusa inicial de les obres de la Casa de la Vila, ja es va recórrer per qui governa a una explicació ja sentida en moltes altres ocasions: l’Alcalde va dir que això es fa en molts altres llocs petits. Aquesta excusa (que no explicació) recorda a aquells nens petits que, quan els preguntes perquè han fet la malifeta, et contesten que en Pere, o en Pau, o en Berenguera, també ho han fet. I ja tenim nova sorpresa: Camprodon és petit i de poca importància quan interessa. Quan interessa donar importància a Camprodon és tot el contrari.

Això no ens serveix perquè és fer trampa: més enllà del cens d’habitants, hem de tenir en compte el pes específic de la Vila, la capacitat que té, el que s’hi mou, el volum del mateix consistori i, si tot plegat no es considera suficient, el mateix volum del Pressupost municipal. No es pot considerar de poca importància un Ajuntament amb un pressupost superior als set milions d’euros, ni amb una plantilla que ronda gairebé el centenar d’empleats, amb una població que en determinats períodes es multiplica per quatre, etc.... I molt menys si tenim en compte que aquests paràmetres tenen el volum que tenen des de fa anys.

Resumint: ens trobem davant d’una maniobra de qui governa a Camprodon que podem tipificar d’involucionista. O potser és una manera de commemorar l’aniversari que hem referit a l’inici ? Sortint del mateix Ple, qui subscriu aquest escrit, ho va qualificar de petit cop d’estat. I ho ratifico: estem davant la instauració d’una nova “Democràcia Orgànica” a nivell municipal, a Camprodon. És la contribució que es fa, des de Camprodon, al manteniment de la tant repetida memòria històrica. És cert que no es pot oblidar la dictadura, i d’això ja se n’ocupen els socialistes. Quin serà el següent pas ?